De Vila-seca a la Jonquera

Tinc un company forner, amb dos fills practicants d’hoquei patins. Federats i amb la seva nova fitxa sense identificació gràfica, roden per les nostres terres des de la primera jornada.
Quina joia, fer kilòmetres en pro de l’esport!! I quin bon nivell pressupostari familiar!!.
Per que, pels que no sou coneixedors dels intrincalls de la lliga base d’hoquei, aquest any s’ha optat per una nova forma de lliga. Una lliga llarga, que ens farà gaudir de més jornades intenses de partits. Fins aquí, res a dir. Llàstima que no hagi pensat ningú (potser no tenen fills menors els Srs. de la federació) que la lliga base, per definició, es sustenta de pares i mares abnegats i contents de ser-ho, que porten els nens per les pistes d’arreu de casa nostra.
Il·lusiona jugar amb gent que no s’ha jugat mai, es cert. Fa peça veure cares noves, i jocs diferents. Es bo allargar la lliga, i no frenar-la al Març com fins ara. Però el que no li fa el pes a ningú es triar el fill al que s’acompanya, o el desplaçament al que és rebutja anar.
Seguint amb el meu company, aquest cap de setmana te un dilema. Petit si voleu, en greuge. Gran sens dubte en kilometratge. Per què el seu fill gran, aleví per més informació ( 30 min de partidet) va a Vila-seca el dissabte. Però res de pensar en Port aventura!!. Mes bé, te que rumiar com s’ho farà per poder dur al petit, Benjamí de 2º any, al seu partit a la Jonquera. Potser si demanem un finançament a llarg termini a la Federació, per un nou auto, cada família podrà partir les seves forces aprofitar per comentar jugades telefònicament, que per aixó estàn les noves tecnologíes.
Això sí, la benzina i autopista, que la pagui cada pare, que no es pot ajudar en tot!!